En una instal·lació daire comprimit, gran part de lenergia consumida pel compressor es transforma en calor.
Aquesta calor es pot recuperar per a calefacció, aigua calenta o per a un procés industrial, com ara preescalfar l’aigua d’entrada d’una caldera. Tot i això, l’estalvi real no és el mateix durant tot l’any.
Calor generada no sempre significa calor aprofitada
El compressor pot produir calor durant milers d’hores, però només hi ha estalvi quan la planta el pot fer servir.
La recuperació mitjançant aire calent funciona bé a l’hivern, quan hi ha demanda de calefacció. A l’estiu, aquesta necessitat desapareix i l’aprofitament disminueix, encara que el compressor continuï funcionant.
Per això, en un clima càlid com el nostre, l‟estacionalitat ha de formar part del càlcul del retorn d‟inversió.
Recuperació per aigua: major continuïtat
Quan la calor recuperada s’utilitza per escalfar aigua de procés o alimentar una caldera, el retorn és més gran i més estable.
Si el compressor i la caldera treballen en horaris similars, la calor es pot aprofitar durant més mesos de l’any i reduir el consum energètic de manera més constant.
El factor clau: la simultaneïtat
Per calcular l’estalvi real cal analitzar:
- Hores de funcionament del compressor.
- Càrrega mitjana de l’equip.
- Horaris de la caldera.
- Demanda tèrmica disponible.
- Temperatures necessàries.
- Distància entre generació i consum.
Un estudi correcte ha de diferenciar entre el potencial tèrmic teòric i lestalvi útil en cada època de lany.
Si teniu compressor i caldera a la mateixa planta, heu calculat el que esteu deixant d’aprofitar?
